tag:blogger.com,1999:blog-80316655502714978812024-03-28T11:06:14.522+01:00Planeta LletraBlog de l'Associació Lletrícola de Mataró Planeta Lletra. Un espai per compartir inquietuds literàries.Unknownnoreply@blogger.comBlogger680125tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-87819037532487420922024-03-25T15:03:00.001+01:002024-03-25T15:03:28.945+01:00DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2024 El 21 de març al vespre
el Bar del Cafè Nou es va omplir de poesia amb un acte complet i divers. Primer
van parlar de poesia la Llum i la Cèlia, integrants de La Trinae, amb un
pòdcast en directe sobre el que elles entenen per poesia, amb forces
referències musicals d’actualitat.
Tot fent temps pel
veredicte del jurat del 6è Premi Ventura Ametller, es va encetar la ronda de
lectura de Montse Pérezhttp://www.blogger.com/profile/03290364775172058640noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-28399933520904228482024-01-31T14:23:00.005+01:002024-03-28T11:05:43.245+01:00RELATS PARTICIPANTS AL REPTE LITERARI ESTACIONAL D'HIVERN Il.lustració: Paola PicaDOL(Autora: Mònica Ruiz Rey)
Vull fer-me invisible, que ningú em vegi.
Arraconar-me dins l’armadura inventada i respirar a cor que vols aquest dolor;
inspirar fort, molt fort, i obligar els meus alvèols a intercanviar l’aire
amarat d’amargor en un esclat de ràbia que ressoni dins la meva campana de
vidre; dins la meva cuirassa de vidre. Que ningú em Montse Pérezhttp://www.blogger.com/profile/03290364775172058640noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-18221587576642787472024-01-20T09:26:00.025+01:002024-01-20T09:26:00.147+01:00REPTE D'HIVERN Il.lustració: Paola PicaUs hem preparat un nou repte:Teniu aquesta imatge tan suggerent cedida per la il·lustradora Paola Pica per inspirar-vos, i dos paraules proposades per la Magda Pola i la Roser Lorite, guanyadores del repte anterior, que haureu d'incloure en el relat: "UNGLA/UÑA" i "AMOR".Amb aquesta combinació, inventeu històries d'aproximadament 300 paraules i envieu-les a Planeta Lletrahttp://www.blogger.com/profile/08986692188110913776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-35694447596409242542024-01-13T12:14:00.000+01:002024-01-13T12:14:06.879+01:00RELATS GUANYADORS DEL REPTE LITERARI DE TARDOR Tenim empat! Els relats guanyadors del repte literari estacional de tardor son:Metamorfosis, de Magda PolaDestellos de rubíes, de Roser Lorite. Enhorabona a les guanyadores! Moltes gràcies a tots els participants!Planeta Lletrahttp://www.blogger.com/profile/08986692188110913776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-84060877411478464212023-10-18T20:09:00.010+02:002023-12-07T19:47:38.635+01:00RELATS PARTICIPANTS AL REPTE LITERARI ESTACIONAL DE TARDOR Il·lustració: Manel Pérez MartínezMETAMORFOSIS(Autora: Magda Pola)El aire seco del avión le irrita la garganta. Se siente contrariada porque no desea contagiar a la anciana que visita. Como siempre que viaja, ha dormido poco y se queda adormecida antes de despegar. En ese estado de ensoñación se da cuenta que toda ella va vestida de diferentes tonalidades de verde: el jersey, verde manzana;Planeta Lletrahttp://www.blogger.com/profile/08986692188110913776noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-13366275544947452622023-10-05T18:58:00.003+02:002023-10-05T20:07:58.447+02:00REPTE DE TARDOR Lletrícoles, ja tenim un nou repte d'escriptura!Aquest estiu, desde el nostre blog, hem volgut deixar reposar a les muses de la inspiració, a la imaginació, a "la Olivetti"... en fi, a tots aquells elements als quals ens encomanem per tal de deixar plasmades, amb tota la mestria possible, les nostres històries.Ara, arribat el moment de reprendre les eines, us proposem un gran repte:Volem Montse Pérezhttp://www.blogger.com/profile/03290364775172058640noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-32100973414048707122023-09-19T09:02:00.008+02:002023-09-19T09:09:04.353+02:00 Club de lectura
Dissabte passat
ens vam aplegar un grup de lletrícoles per comentar la novel·la T’escolto Samsó. Va ser una trobada molt entranyable on vam parlar
com sempre de llibres, d’escriure, de cursos d’escriptura..., però sobretot
vam compartir l’experiència de la lectura de l'obra de Núria Castellsaguer
Maynegre, a l’hora que la recordàvem a ella, i li fèiem el nostre homenatge.
La Gemma Tomàs,
Sandra Cabrespinahttp://www.blogger.com/profile/02462913721377177136noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-84334339598565333122023-06-19T12:32:00.000+02:002023-06-19T12:32:18.199+02:00POEMA GUANYADOR DEL REPTE DE PRIMAVERAJa tenim els resultats del nostre repte.Ha sigut un repte molt especial en homenatge al poeta Salvador Riera. El poema de la Júlia Lancho ha estat escollit i ella haurà de triar la frase del proper repte. Enhorabona!I moltes gràcies a tots per participar en aquesta ofrenda de poemes en record del nostre company i amic Salvador.Planeta Lletrahttp://www.blogger.com/profile/08986692188110913776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-42323725638285964762023-04-02T13:50:00.013+02:002023-05-26T12:23:50.371+02:00POEMES PARTICIPANTS AL REPTE LITERARI ESTACIONAL DE PRIMAVERA Fotografía d'en Salvador Riera VIURE
He contemplat milers de paisatges.
He corregut centenars de
camins.
I en foscos senders,
a vegades m’he perdut,
he tingut entrebancs,
i he caminat amb els peus ferits.
He fet amics aquí i en altres
llocs.
Amb tots Montse Pérezhttp://www.blogger.com/profile/03290364775172058640noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-69213426034560958402023-03-21T09:00:00.013+01:002023-03-21T11:22:21.944+01:00REPTE DE PRIMAVERA Fotografia d'en Salvador RieraAbril és el mes més cruel.Una rosa és una rosa.Les primeres calors omplen de brots tendres el roser de casa, però enguany el lletrícola Salvador Riera no ens enviarà la fotografia de la primera rosa del seu roser.És el dia de la poesia, i toca obrir un nou repte: el repte de primavera. Volem fer-lo diferent, especial, i dedicar-lo al nostre enyorat company. HemPlaneta Lletrahttp://www.blogger.com/profile/08986692188110913776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-87602915474669113052023-03-20T09:15:00.001+01:002023-03-20T09:15:00.186+01:00El relat guanyador del repte d'hivern del nostre blog és:CON FOBIAS NO HAY PARAÍSO, de Montserrat Pérez Martínez.Enhorabona a la guanyadora! Moltes gracias a tots els participants!  Planeta Lletrahttp://www.blogger.com/profile/08986692188110913776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-42928047240228213252023-01-17T18:07:00.022+01:002023-03-01T19:33:13.255+01:00RELATS PARTICIPANTS AL REPTE LITERARI ESTACIONAL D'HIVERN Il·lustració: Emili Regader BALDIRI
(Autora:
M. Eulàlia Espinasa Martori)
A en Baldiri, el vell ferrer, se li van remoure els
ossos a la tomba davant el que els estava succeint als seus descendents. Allò
del «Descansi en pau» li va anar bé fins a tres generacions enllà, però a la
quarta, els rebesnets ja havien fet de les seves, així que no va esperar a tenir
el cos reservat Montse Pérezhttp://www.blogger.com/profile/03290364775172058640noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-147054156375894672023-01-11T19:35:00.000+01:002023-01-11T19:35:27.348+01:00REPTE D'HIVERNComençant l'any i començant nou repte literari al nostre blog.En aquesta ocasió, l'Eulàlia Espinasa, guanyadora del repte de tardor, ha triat com a frase obligatòria "Se li van remoure els ossos a la tomba"/Se le removieron los huesos en la tumba". I, el dibuixant, Emili Regader, ens fa volar la imaginació amb aquesta il·lustració.Així doncs, envieu els vostres relats al correu: planetalletra@Planeta Lletrahttp://www.blogger.com/profile/08986692188110913776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-70622160199652995382022-12-30T18:49:00.002+01:002022-12-30T18:49:19.230+01:00GUANYADORA DEL REPTE DE TARDOR El relat guanyador del repte de tardor del nostre blog és:EL COLOM QUE PASSAVA PEL PAS DE VIANANTS, de M. Eulàlia Espinasa Martori.Enhorabona a la guanyadora! Moltes gracias a tots els participants!Montse Pérezhttp://www.blogger.com/profile/03290364775172058640noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-9623765983882057412022-11-14T13:25:00.000+01:002022-11-14T13:25:03.111+01:00SEMPRE ALS NOSTRES CORS És difícil expressar el que sentim ara mateix, però ho intentarem en honor del nostre company, Salvador Riera Solsona, perquè ell era un enamorat de la paraula precisa. Els lletrícoles hem tingut el privilegi de compartir amb ell molt més que històries i poemes. Ens quedem amb el seu caràcter afable, el seu somriure encantador, la força de les seves Montse Pérezhttp://www.blogger.com/profile/03290364775172058640noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-1658790510764950342022-11-03T12:01:00.097+01:002022-12-15T19:39:49.324+01:00RELATS DEL REPTE LITERARI ESTACIONAL DE TARDOR Il·lustració de Mónica TorralbaEL
GANXO DEL PENJAT(Autor:
Xavier Ballesta)Em deien «Penjat»;
jo, amb les mànigues creuades, donava l'esquena a les crítiques envejoses que
arribaven dels de la balda, gaudint-les, engreixaven el meu ego. Era el
jersei-talismà, el de les grans ocasions. Havia guanyat partits, superat exàmens
i anat a grans concerts, encara que el quePlaneta Lletrahttp://www.blogger.com/profile/08986692188110913776noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-88410786414295285812022-09-13T11:22:00.006+02:002022-09-13T11:22:53.251+02:00 El relat guanyador del repte d'estiu del nostre blog és:LA INSPIRACIÓN PENDE DE UN HILO, de Montserrat Pérez Martínez. Enhorabona a la guanyadora! Moltes gràcies a tots per la vostra participació.LA INSPIRACIÓN PENDE Planeta Lletrahttp://www.blogger.com/profile/08986692188110913776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-87152095268434007632022-07-12T11:05:00.012+02:002022-10-20T20:28:34.654+02:00RELATS DEL REPTE LITERARI ESTACIONAL D'ESTIU 🌞TEMPS DE GUERRA(Un relat de Xavier Ballesta) Aquell dia les alarmes van sonar al capvespre. Baixàrem al refugi amb les bosses, sempre preparades. Les explosions ens recorrien tot el cos, queien més a prop que mai. A cada tro els nens cridaven aterrits entre els nostres braços mentre nosaltres ploràvem anònimament.L'endemà, a les vuit, les sirenes tocaren "Montse Pérezhttp://www.blogger.com/profile/03290364775172058640noreply@blogger.com0Mataró, Barcelona, Espanya41.5381124 2.444740613.227878563821157 -32.7115094 69.848346236178855 37.6009906tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-11800077437005229332022-07-08T15:02:00.000+02:002022-07-08T15:02:23.442+02:00IMATGES DE "UN PLANETA DE POEMES" ALS JARDINETS DE LA LA POMPEU"Ahir, al capvespre, vam gaudir d'una estona de poesia en un agradable entorn.Gràcies als nostres poetes, a la Biblioteca Pompeu Fabra i al públic que ens va acompanyar. Montse Pérezhttp://www.blogger.com/profile/03290364775172058640noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-37223806089263511072022-07-04T10:22:00.003+02:002022-07-04T10:29:33.713+02:00QUI HA GUANYAT EL NOSTRE REPTE DE PRIMAVERA?Doncs, tenim empat! Roser Cerdà i Roser Lorite són les guanyadores del repte de primavera del nostre blog.Moltes gràcies per la vostra participació i enhorabona a les guanyadores!Montse Pérezhttp://www.blogger.com/profile/03290364775172058640noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-16736784300221950482022-06-07T15:31:00.000+02:002022-06-07T15:31:01.589+02:00LA CASA Feia temps que
no hi anava al poble. M’era dolorós pensar que ja no m’hi quedava ningú de la
família. Però, algun cop, em carregava de valor i m’hi acostava. Era a una hora
de camí, res comparant amb d’altres pobles que queden molt lluny per a les
persones que també els enyoren. Però bastant quan has de traspassar els límits
de la nostàlgia.
Aquell
dia, com si una ànima d’un altre Planeta Lletrahttp://www.blogger.com/profile/08986692188110913776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-64219277355765090602022-06-03T20:35:00.000+02:002022-06-03T20:35:12.315+02:00RETORN La
Mercè s’esmunyí fins al portal, aprofitant les ombres que, gràcies a una
il·luminació clarament insuficient, omplien el carreró. La casa
abandonada tenia més vida que totes les del voltant
La gran entrada l’acollia de nou, tants anys després. També era de nit la
darrera vegada que els ossos havien percebut la fredor d’aquelles parets de
pedra. Una nit freda, i fosca, en la que havia Planeta Lletrahttp://www.blogger.com/profile/08986692188110913776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-17706788291118633332022-05-04T14:41:00.000+02:002022-05-04T14:41:34.527+02:00HE VINGUT PER PODER-HO DIR,... He vingut per poder-ho dir,...Al voltant de la taula, com cada any, s'han reunit antics companys d'escola, ara, panxuts, amb cabells blancs, els que encara en tenen, cares arrugades i taques a la pell. És l'hora de la sobretaula i del cafè, naturalment, acompanyat de copetes de licors al gust —de tant en tant no fa mal—. No hi dediquen gaire estona a recordar als que no han vingut, sónPlaneta Lletrahttp://www.blogger.com/profile/08986692188110913776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-7061877844645270892022-04-26T16:00:00.000+02:002022-04-26T16:00:00.164+02:00LA CASA M'estava prenent un cafè en un "coffe shop". No m'agradaven gaire aquests locals de moda, de fet hauria preferit un bar o una granja de les de tota la vida, i això em va arrencar un somriure imaginant-me un "bar-Tolo" en aquella barriada! El cafè venia acompanyat d'una safata plena de sucres i edulcorants de tota mena, i de minúscules pastes de te que, en cap moment, Planeta Lletrahttp://www.blogger.com/profile/08986692188110913776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8031665550271497881.post-45319326482707306022022-04-16T09:00:00.001+02:002022-04-16T09:00:00.177+02:00EL FINAL DE L'AVENTURAAra no es veia ningú al carrer, però la casa abandonada tenia més vida que totes les del voltant, perquè quan entraven o sortíem de classe, sempre ens ajuntavem a la vorera, mirant i xiuxiuejant històries de por. Era molt gran, a la cantonada, just davant de l'escola. Tenia una finestra arran de terra que donava al semisoterrani. Dues barres de ferro volien impedir l'entrada, però de fet, amb la Planeta Lletrahttp://www.blogger.com/profile/08986692188110913776noreply@blogger.com0