AQUELL ESTIU DEL 78

Recordo amb tendresa aquell estiu del setanta-vuit a Torredembarra. Els avis tenien llogada una casa a tocar del barri mariner, només un bosquet de pins la separava de la platja. Passejar pel camí que menava a la sorra escoltant la remor de les onades m’omplia de pau.

El camí passava pel davant d’una casa abandonada que semblava tenir més vida que totes les altres cases del seu voltant. Em tenia encuriosit però a mi em seduïa més el mar i els barris mariners que les runes.

Era tot un espectacle veure tornar, a mitja tarda, els tres vaixells de pesca que encara feinejaven. Els pescadors encastaven les barques a pet d’ona. Desprès les treien del mar arrossegant-les amb una corriola a motor fent-les llenegar per damunt de parats untats amb brea. Els joves anaven posant fustes greixades a sota de les quilles conforme les barques s’endinsaven a la sorra. Al final les deixaven aparcades al mig de la platja, en perfecte equilibri.

Aleshores cadascuna de les tripulacions agafava del pòsit les safates retolades amb els noms dels vaixells i bastant de gel picat, tornava a la seva barca i classificava la pesca per espècies i per mides. Tot havia d’estar a punt per a la subhasta que es feia cada tarda a les set.

Tot un reguitzell de safates plenes de peixos apareixien al tauler del pòsit. Hi havia sards, mabres, molls de roca, serrans, castanyoletes, burrets, llobarros, llises, escórpores, orades o molls reials en una mostra del peix que es pescava per la zona.

A continuació, el president de la llotja del peix engegava una cantarella de xifres dites molt de pressa, en ordre descendent, fins que algun restaurant o peixateria l’aturava fixant-ne el preu final de l’oferta. El pacte es tancava immediatament i tot seguit ressonava una nova cantarella pel següent lot.

Aquell estiu em vaig encaterinar d’una noia, una beutat madrilenya que cada matí, a primera hora, passejava el seu gos per la sorra. Duia un minúscul biquini blanc que feia que les meves hormones sexuals anessin sobreexcitades. Cada matí em feia trobadís amb ella amb l’excusa de jugar amb el seu gos. Jo li llençava pals ben lluny perquè corregués a buscar-los i ens els tornés. Jo gaudia amb la bellesa de la noia i la meva ment s’omplia de somnis eròtics adolescents. Somniava…

Salvador Riera




Fotografia: Pilar González-Agàpito
 

Comentaris

Entrades populars