Planeta Lletra
L’ILLOT DE LES MUSES
Després de sortir de la foscor em vaig adonar que el naufragi no
havia estat el final.
La Constància i la Imaginació em van rescatar
de la meva infecunda dissort literària a l’Oceà del Tedi. Ara, dreta a la
coberta del petit vaixell, fet de paraules i desitjos, veia com el sol
badallava a l’horitzó i estirava els seus primers raigs mandrosos cap a una
illa que surava per sobre del mar. Una brisa feta de rialles infantils em
gronxava cap a la costa de l’illot.
En arribar al port, la flaire de tarongina es
fonia amb la tebior de les onades i les seves habitants, abillades amb
divertits barrets punxeguts, em van rebre amb la beguda típica: sorbet de
nectarina i licor de grosella. El primer glop em va lliscar per l’ànima, vaig
sentir com s’alleujaven les ferides de la culpa i el rancor i una dolça
acceptació amarava el meu cor. Al nostre illot sempre hi podràs trobar refugi,
em va dir una noia de llargs cabells de coloraines, observa i confia. Vaig
mirar amunt: diferents nivells de casetes de gnom dansaven al vent; els barris
de la ciutat es mantenien units amb elegants cordes fetes de fil d'anhel, que
escalaven amunt fins a capturar una lluna de perla. S’hi pot pujar? Per arribar
a dalt, has de deixar que les emocions brollin del teu cor i et guïin fins a trenar el teu propi llaç. Un grapat de
lletres, perfumades de ficció, burlaven la gravetat davant dels meus ulls. Vaig
començar a recollir les vocals i combinar les consonants adequades i engendrar
paraules i parir frases. Ben aviat el temps es va fondre. Les muses m’havien
fet seva.
ANNA SEGIMON
🥰👌
ResponElimina👏👏👏
ResponElimina