Una matinada diferent

                            

A través de les llàgrimes veu que cau un suau plugim que deixa el carrer ben mullat. Agafa el paraigües i la bossa amb la carmanyola del dinar­, són del mateix color, anirà conjuntada, però avui ella no està per aquestes fotesses.

Surt d’hora al matí, tan d’hora que encara no s’albira el dia i avui encara menys ja que l’ambient fred i humit fa més fosca la matinada. Camina encorbada, mirant-se els peus que s’arrosseguen pel l’asfalt mullat. Té un llarg trajecte fins a la feina. Avui el fa amb el cor fet bocins.

 La dona ha d’agafar dues línies d’autobús per arribar al taller on es passa el dia cosint. Ha de caminar un bon tros des de casa fins a la primera parada i quan hi arriba ja té les sabates ben xopes.

Al taller, ella cus les butxaques dels pantalons texans. Les mans li queden tenyides del blau de la roba i els dits adolorits per la duresa de la tela.

No pot evitar pensar que avui comença el que ahir ja es va acabar, que ahir el munt de butxaques per a cosir es va acabar, però avui el munt que l’espera torna a ser abusiu.

Ara, però, no pensa en butxaques, ni que avui farà tard a la feina. No és la pluja que li mulla les galtes, és la buidor que se li arrapa al cor com una paparra.

No ha necessitat mai despertador, ella. La Nina cada dia puja al llit i la desperta, juganera. Avui la Nina no ha vingut a despertar-la. L’ha trobat estirada als peus del llit. Ja era freda. Nina, la seva companya, la seva amiga, la seva única companyia s’ha mort. Ha mort soleta sense demanar ajuda, al menys ella, la dona, no ha sentit els miols angoixats i angoixants, està tan cansada de nit...

 

Ma. Rosa Salas

Gener 2021


                                            

 Ma. Carme Bofí

Comentaris

Entrades populars