Paraules des de la presó

Resultado de imagen de presó

No ofegaré el crit. Rompré el silenci del matí. És la meva oració, pregària sincera, que el ressò dels murs de la presó em retorna amplificats cada dia.
Les hores es fan immenses fins el punt que dilueixen el dia. La presó pren el rol, es fa càstig tan pel culpable com l'innocent.
S’ha fet bandera de la pena, del dany que imposa el qui es creu amb dret a la venjança, el que a cops ha confinat el sentit de la paraula i ha fet tan estreta la democràcia com ho és la cel·la del pres.
La memòria a vegades em vol extraviar el camí fet fins ara, però quan em retorna el pensament serè, sé que el tornaria a seguir, que res m’ho impediria, sent i tot l’haver conegut la presó, perquè la presó potser emmudeixi la meva veu a l’exterior, però no la meva veu interior que és la que em manté lliure dins els murs que em volen captiu.
L’hora predilecta està per venir, el sortir en llibertat, són els valors de l'innocent, del qui sap que la culpa del delicte no és seva, és dels boixins que s’alimenten de les escates de la tinya.


Relat escrit per Pilio Piris

Comentaris

Entrades populars