Temps de cinema

Descobrir que la vida existia més enllà dels carrers, les cases, els germans o l’escola va ser tot un descobriment. La primera vegada que el món del cinema em va fer dels seus va ser veient -Coraza Negra-.
La ment calenta d’un nen al que no li agradava el món que li havia tocat viure s'afegia als personatges, se’n feia part de la historia que darrera aquell llençol blanc succeïa, es feia més valent que el príncep que salvava la princesa o més poderós que el rei o guerrer ferotge o es deixava cremar a la foguera si el motiu s’ho valia, es feia indi o vaquer, tot per fugir d’un món que pudia a misses i camises blaves.
Coraza Negra, va ser l’inici de les vides que jo volia viure, la de plorar, riure, lluitar, emocionar-me, desafiar al dolent, matar-lo, volar, ser soldat, mariner, aviador i el cinema m’ho va deixar ser tot, fins el dia que un vaquer mal carat em va disparar per l’esquena, em vaig veure mort a les portes del Saloon.
La realitat, o potser fantasia en blanc i negre o en technicolor, que fins aleshores havia estar part de mi, es va esfumar, com s’esfuma el fum d’una cigarreta.

Relat escrit per Pilio Piris