Barcelona, viatge a la perifèria criminal


Estimats lletrícoles, no tinc gaire costum de fer comentaris o critiques de llibres, però no me’n puc estar de fer-vos quatre ratlles sobre Barcelona, viatge a la perifèria criminal.

Quan el vaig veure vaig decidir que l’havia de llegir. Un aplec de relats criminals de diversos autors i ambientats ben a prop nostre? No us sona familiar? Com a lletrícola que ha pogut participar en dos dels reculls de relats criminals ambientats a Mataró amb va semblar una magnífica oportunitat per veure com ho feien els vint autors seleccionats (deu homes i deu dones), especialment essent els responsables de la selecció d’autors i del projecte Alex Martin Escribà i Sebastià Benassar.  Això prometia ser, i ha sigut, un autèntic tastet d’autors.  A més, he de confessar que m’apassionen els contes, potser perquè tinc una tendència a enganxar-me i llegir de forma compulsiva que la  història breu m’ajuda a controlar.  Em resulta més fàcil no caure en allò de “unes pàgines més, només un altre capítol” quan acabo un relat perquè si està ben fet, et deixa una sensació molt especial que permet tancar el llibre i gaudir-ne, fins a la propera ocasió. 
Dit això que crec que explica perquè per a mi aquest recull era una lectura gairebé obligada, m’agradaria fer només unes pinzellades del que  hi he trobat que espero que us engresquin:
Deu barris, vint mirades ( i vint maneres d’escriure) i una desfilada de personatges i escenaris que van perfilant  la silueta d’una ciutat única i ens la van descobrint amb les seves llums i les seves moltes, moltes, ombres.  A mesura que anem llegint descobrim un mon sencer. Psicòpates i somniadors, víctimes i botxins ( a vegades impossibles de distingir). Plans i somnis que sovint, molt sovint es torcen. Personatges arrelats al fang o al ciment o desarrelats i a mercè de les ventades. Llengües diverses en mestissatge, orígens diversos, destins similars. Carrers, places i descampats. Cotxes, motos, bicicletes i parades de metro. El present, el passat i intuïcions del futur.  I sempre aquell punt de familiaritat, de cosa pròpia, coneguda, veritable, sincera. Com els avis que miren les obres, els veïns que fan el vermut, o els turistes despistats.






Comentaris

Entrades populars