Descuit

Plou, plou sobre la teulada de la casa. El cirerer es nodreix de l’aigua que s’esmuny per la canal de la façana de tan a prop com n’està. Així, té més gotes a la seva disposició. El gat Merli jeu a prop, emparat pel sostre de l’ampla entrada on les gruixudes portes són obertes de bat a bat. Seria a dins si no fos perquè hi ha l’amo, que no li vol. No té fred, és primavera i, si ha d’estar a fora no és tan dur com a l’hivern, “què hi farem!”.
L’amo, a dins, estirat de llarg a llarg al sofà, acluca els ulls al ritme de les gotes que llisquen pel vidre de la finestra que hi és paral·lela . Després d’un bon menjar ell adopta aquesta positura, i sempre al mateix lloc. Passarà mitja hora fins que no surti a caminar, a olorar les flaires humides, mitja hora més, que li regalarà la sortida. Llavors, si la porta segueix oberta, el gat Merli entrarà dins la casa i li prendrà el lloc.
Una vegada, el gat Merli havia gosat fer un salt per a instal·lar-se, despreocupat, on l’amo tenia assignat el lloc en el sofà. No s’esperava l’ensurt que el sacsejaria. L’amo, havia entrat sigil·losament altra vegada i, veient amb horror l’arrabassada de la seva propietat, va fer un bot desmesurat però ràpid i àgil sobre el cos adormit del gat alhora que no se n’estava d’escridassar-lo amb aires de superioritat: “bup, buppp!”. Després d’aquest episodi, quan en Merli veia el gos fora sabia que tindria mitja hora de jeure calent i estofat en el sofà amb un ull obert i l’altre tancat.

Relat escrit per l'Eulàlia Espinasa