Eines d'escriptura per Maria Català i Rosa Tirado (IV)

Programa emès el dia 26 de novembre de 2016 a Mataró Ràdio
{continuació de les eines d'escriptura que trobarás en AQUEST POST}

Continuem amb en Christopher Booker i la seva teoria dels sets arguments bàsics.

5.—La Comèdia: Un personatge divertit triomfa sobre les seves adverses circumstàncies. La major part de pelis romàntiques pertanyen a aquesta categoria. Segur que us venen al cap un munt d’exemple: Bridget Jones, Cuatro bodas y un funeral, etc.

6.— La Tragèdia: tot comença amb un defecte o un greu error del protagonista. Aquest defecte o aquest error són la causa de la seva desgràcia. L’ambició en el cas d’en Macbeth, la gelosia en el cas de l’Otel·lo. Acaben totes com el rosari de l’aurora.

7.—La Renaixença: durant el transcurs de la història un esdeveniment important fa canviar el protagonista i el converteix, normalment, en millor persona. La Bella y la Bestia segueix aquesta línia argumental. És també el cas de Harry Potter i la seva transformació en un gran mag arrel dels seus enfrontaments amb Voldemort o de la Kalesi de Joc de trons.

Tanmateix, poques vegades hi ha un argument pur. Normalment es barregen. Però, fins a quin punt és important l’argument?

Doncs és molt important, però si els arguments són el que són, el que farà de la nostra història una història original és com l’expliquem.
Vist que tot està explicat, el que cal és explicar-ho des del punt de vista menys tòpic.
La guerra civil a Barcelona, per exemple, un tema tòpic molt explotat però que en mans de la Mercè Rodoreda es converteix en la magnifica La plaça del diamant. A la Plaça del diamant l’autora ens explica aquest període recent i dramàtic de la nostra història des del dia a dia, il·lusions, frustracions i patiments de la protagonista. I és així, des del punt de vista quotidià, que la Colometa ens agafa de la mà, ens passeja per una Barcelona aterrida i afamegada, i ens fa emocionar, riure i plorar..

Però, on neixen els arguments? Doncs moltes vegades a la vostra llibreta d’escriptor. Busqueu una anotació que us resulti especialment suggeridora i comenceu a jugar amb ella. La Patricia Highsmith aconsella escollir una escena o una seqüència d’accions i imaginar quatre o cinc situacions que podrien haver portat als personatges a aquella situació. Es tracta de tirar endavant i enrere contemplant possibilitats. Hem de jugar una mica i fer-nos moltes preguntes.

Tenim una idea bàsica, ens fem preguntes i les respostes ens aportaran el material per ampliar-la.
També, ens hem d’interrogar a nosaltres mateixos per saber què volem dir i com ho volem dir.
En Jaume Cabré, l’autor de Les veus d’en Pamano o de Jo confesso, diu que escriure és fer-se preguntes, dubtar o demanar explicacions a la vida: «D’on véns?, on vas?, qui ets?, són les preguntes que et fa la policia i que es fa el filòsof. Però no és l’únic: entre d’altres, l’escriptor també se les fa»
«Escriure és dubtar, és crear del no-res o del dubte, amb el llenguatge», «Escriure és demanar explicacions a la vida».

Diu en William Faulkner, Premi Nobel de literatura l’any 1949 que per escriure una novel·la fa falta un 99% de talent, un 99% de disciplina i un 99% de treball. Aquestes són, estimats amics, les curioses matemàtiques de l’ofici d’escriure.

Comentaris

Entrades populars