Eines d'escriptura per Maria Català i Rosi Tirado (I)

Volem compartir amb vosaltres les eines d'escriptura que la Maria Català i la Rosi Tirado ens fan arribar cada mes en el programa que emitim a Mataró Ràdio (89.3FM). En aquest cas, us deixem amb el programa que va ser emès el 24 de setembre. Preneu nota perquè amb la Maria i la Rosi, si no escriviu és perquè no voleu!

En aquesta secció, compartirem amb vosaltres eines i recursos que ens han ajudat a trobar el nostre camí en el planeta de la paraula escrita. Oblideu-vos dels «jo no puc, jo no sé, faré el ridícul» i traieu la pols a la confiança en vosaltres mateixos.
Per ser escriptor calen, bàsicament, tres coses: una certa habilitat natural, aprendre l’ofici i ser creatius.

També desmuntarem mites:

El de les muses, aquestes senyores que visiten els artistes i els inspiren. Les muses no existeixen. Existeix la creativitat. Aquesta capacitat ve amb el kit de supervivència que hi ha als nostres gens. Si els nostres avantpassats no haguessin estat creatius encara viuríem en cavernes. A més, la creativitat s’aprèn i es desenvolupa.

El de la pàgina en blanc. Dins vostre hi ha un munt de material. Tot el que heu experimentat des del dia que vau néixer, tot el que heu llegit, el que heu après, tota la música que heu sentit... Cal recopilar idees, explorar el què ens interessa... i sobre tot el què ens emociona, el que estimem i rebutgem del món que ens envolta, i el que ens mou.

Per començar cal coratge! Se’n necessita molt per dur a terme una activitat tan solitària i poc compresa com és l’escriptura. Una activitat que sovint t’aïlla de l’entorn. Tanmateix, si en som tants, algun plaer deu aportat, no creieu?

Des del nostre planeta us animem a pujar a la nostra nau.
Compreu-vos un quadern. Una llibreta d’escriptor. En aquesta llibreta anotareu converses que sentiu, noticies que escolteu o llegiu, twits o entrades de facebook... També podeu anotar les vostres observacions sobre els llibres que esteu llegint, sobre la gent amb la que esteu en contacte i, especialment, sobre les vostres emocions respecte a tot això. Serà el fons d’armari de la vostra memòria i la vostra creativitat. A escriure se n’aprèn escrivint.

Un primer i senzill exercici per desenvolupar la capacitat de narrar: seieu a prendre un cafè o senzillament busqueu un banc on observar el que us envolta, mireu la gent i preneu notes. No jutgeu. Tan sols observeu i intenteu fer deduccions. La parella que passeja, fa temps que estan junts? Es miren? Es toquen? No parlen perquè estan enfadats o perquè no els hi fa falta per estar bé junts? Sigueu curiosos! La curiositat obre els camins de les històries.

Llegiu, també, i feu-ho amb atenció. Intenteu esbrinar els mecanismes i recursos que ha fet servir l’autor per atrapar-vos i mantenir-vos expectants des la primera pàgina fins a la última. Què l’ha empès a escriure el llibre? Què ens vol transmetre més enllà del argument? Està ben dosificat el suspens? I els personatges? Estan ben dibuixats? Són convincents? Tenen una motivació clara? Per què ha escrit la història d’aquella manera i no d’una altra?

Per acabar, transcriurem la resposta de l’escriptor John Boyne, autor del best Seller "El noi amb el pijama a ratlles", a la pregunta Per què escrius?

«Com la majoria dels escriptors, no escric perquè ho hagi triat; escric perquè he de fer-ho. Escric perquè estic intentant entendrem a mi mateix, la meva vida, la raó per la qual vaig néixer, l'explicació de per què moriré, i descobreixo que només puc fer-ho entrant en un univers habitat per personatges que neixen de la meva imaginació. Escric perquè les històries entren en la meva ment. Escric per en Charles Dickens. I per en George Orwell. I el John Irving . Escric perquè m'encanta la sensació de tenir un llibre a les mans i un llibre al meu cap. Escric perquè m'encanten les paraules. Escric perquè llegeixo. Escric perquè sempre vull saber què passarà a continuació.»