L'escriptura és una eina poderosa per a realitzar canvis interiors. Aixi ho afirma Francesc Hernàndez, professor del Laboratori de Lletres, on es dedica a impartir cursos d'escriptura d'exploració personal.
Però en Francesc no només ha donat classe a aprenents d'escriptors, com seriem els membres de Planeta Lletra, sinó que ha portat grups d'escriptura amb seropositius, amb ex-addictes, dones maltractades, malalts mentals, homes que volen conèixer-se millor, infants hospitalitzats i grups de dol.
De cada grup, de cada persona, ha après coses noves sobre l'escriptura i el fet d'escriure. Perquè hi ha qui escriu des del sofriment i hi ha qui escriu des de la superació d'aquest sofriment (i n'està content).
 |
| Vista parcial de la sala del Cafè del Mar mentre tenia lloc el Vermut amb F.Hernàndez |
|
|
|
|
Una de les seves primeres preguntes al públic assistent: "Qui de vosaltres porta o ha portat un diari personal?" va provocar un intercanvi d'opinions i reflexions molt divers.
Quants escriptors han demanat que es cremessin els seus escrits quan fossin morts! Si a Kafka li haguessin fet cas... Hem tornat a rellegir algun diari nostre de fa temps? Què ens ha semblat el que hi havíem escrit?
Un diari personal pot ser una eina molt vàlida, per als que volem ser escriptors, per a obligar-nos o motivar-nos a escriure cada dia. Perquè cada dia hi ha coses a escriure per a vèncer la famosa por a la pàgina en blanc. Perquè del que ens passa, de les persones amb qui ens creuem pel carrer, poden sortir els nostres personatges de ficció. La realitat ens inspira, si la posem per escrit.
 |
| En Francesc Hernàndez escoltant les opinions del públic. |
En Francesc Hernàndez ens ha fet reflexionar sobre quan escrivim i quan deixem d'escriure. A tall d'anècdota, diu que la primera raó per a que un escriptor deixi d'escriure és l'enamorament. També les crisis personals fan que deixem d'escriure, però això no vol dir que no puguem escriure més tard, sobre el que ens ha passat quan estàvem enamorats o quan passàvem una crisi.
I un altre tema a pensar és la finalitat dels nostres escrits: Per a què escrivim?
 |
| Vista parcial de la sala del Cafè del Mar mentre tenia lloc el Vermut amb F.Hernàndez |
|
|
|
|
|
Ha estat un dels vermuts literaris més participatius, en Francesc encetava un tema i els lletrícoles, o el públic assistent, dèiem la nostra; aportant opinions, experiències viscudes i noves reflexions. Sempre amb el tema en comú de l'escriptura com a mirall de la vida.
Planeta Lletra
Quants cops l'escriptura parla de nosaltres? I quan es posa paraules al que sentim no ens sentim millor? Una mestra meva deia que si no tens res a dir és millor que no escriguis (estic totalment d'acord) però que quan ho facis has de ser sincer. D'aquesta manera, per a mi és clar, és quan l'escriptura és terapèutica, que pot salvar vides, vaja.
ResponEliminaD.
Sóc el Francesc, el vostre tertulià de dissbte. Gràcies a Planeta Lletra l'oportunitat d'explicar la meva experiència i per sobre de tot, gràcies per la vostra participació activa.
ResponElimina