Dia plujós

Vaig tenir un ensurt de mort quan la perruquera va entrar al meu cotxe i va cridar, ―accelera!―, era el que em faltava per quadrar el dia, un dia plujós, dels que se'm fan feixucs i tristos, mandrosos, són els dies que aprofito per fer aquelles coses que no em venen de gust, com anar a confessar-me, posar ordre als llibres escampats per tota la taula, tirar el caramull de papers amb apunts inservibles o anar a la perruqueria.
La meva perruqueria és "Unisex", al principi entenia que només tractaven clients d' un únic sexe, o dones o homes, un dia vaig guaitar, pura curiositat, i hi havia dones i homes esperant per ser atesos i vaig entrar, sempre es més suportable l'espera si la gent és diversa, d'ençà, ja fa més de quatre anys que hi vaig.
Com en tot, la coneixença fa confiança i un dia li vaig dir que posar "unisex" a la porta..., val a dir que la perruquera és d'aquelles persones que és difícil reconèixer-la entre visita i visita, la pots trobar amb cabells blaus, blancs, grocs, curts o llargs, afro, amb minifalda o gòtica total, com deia li vaig dir que no em semblava correcte el rètol d'unisex, el més lògic seria "bisex", com que de vegades l'interior del cap de la perruquera li va en consonància amb el color del cabell, em va muntar un sidral sobre l'orientació sexual que significava el "bi", tota una lliçó, des de la bigàmia, fins a que tenia jo contra els que els hi agradava la carn i el peix, no n'hem parlat mai més.

―Accelera―, va insistir mentre em posava el cinturó ja amb el cotxe en marxa després d'haver sortit de la perruqueria.
―A l'hospital, porta'm al hospital que ma mare va de part.

Relat escrit per en Pilio

Comentaris

Entrades populars