Mircon - Mircat 2014 i XXXII Hispacon a Montcada i Reixach - activitats del dissabte 6 de desembre



Són aproximadament dos quarts d’11 del matí quan la Núria López i jo mateixa arribem a l’estació de Renfe Montcada-Ripollet, disposades a passar una jornada completa a la Mircat i  Mircon 2014, per tafanejar, escoltar, aprendre i debatre sobre matèries tan afins a la nostra associació lletrícola com són la ciència-ficció i la fantasia:  esperem molta, molta fantasia!

Accedim a l’hotel on té lloc la MirCon, i els organitzadors ens faciliten la documentació i  les adreces que necessitem.  Per si no hi heu caigut, Mir ve de Montcada i Reixach,  Con va per convenció. Les activitats estan dividides en dos àmbits:  parla castellana (MIrCon-HispaCon) i parla catalana (MirCat) A la recepció de l’hotel ens fem una primera foto testimonial amb l’home de les andròmines.  



Seguim els rètols indicadors fins a la Biblioteca Municipal, on té lloc la MirCat i decidim entrar a una ponència. És la presentació de “La sociologia a The Walking Dead”, a càrrec del professor de la Universitat Oberta de Catalunya Isaac González Balletbó.  L’Isaac ens acosta a una sèrie nord-americana de culte que segueixen milions de persones arreu del món, i que ens mostra una visió apocalíptica de la Terra on les ciutats han quedat arrasades i els individus es reorganitzen en la Natura formant col·lectivitats petites, tancades, per salvaguardar-se de l’amenaça dels zombies que volen acabar amb les seves vides i afegir-los a la massa morta, alienada i brutal que conquereix el món. El ponent ens proposa una sèrie d’hipòtesis (a les quals s’acosta d’una forma argumentada) que ens ajudaran a descobrir les claus de l’èxit d’aquesta gran producció.


 Possiblement l’addicció que crea vingui determinada per la intervenció de les principals hipòtesis combinades en major o menor proporció. Us les cito i comento breument, per a qui interessi:

1).- Identificació amb relats distòpics en èpoques de crisi:  la por a la massa social i a la pèrdua de la individualitat en èpoques en les quals ens és difícil mantenir una identitat pròpia,  ja que els mitjans de comunicació ens pressionen per adquirir aquesta identitat mercès al consumisme compulsiu.  Les primeres produccions culturals de terror van sorgir al segle XX coincidint amb la crisi econòmica a escala mundial dels anys 30. Llavors proliferaren les històries d’homes llop, dràcules, i tota una sèrie de monstres anihiladors de l’individu. Durant la crisi del petroli dels anys 70 va triomfar la sèrie  Mad Max, i en l’actualitat cobren força sèries com The Walkig Dead amb els zombies com a protagonistes.

2).- La metàfora zombie ressorgeix també com a renovació de les por ancestrals i dels mites culturals: després de l’atemptat de l’11-S contra bastions estratègics del poder nord-americà, la figura del zombie esdevé significativa perquè evoca la del terrorista yihadista que s’immola per renàixer a un paradís etern. I les masses de zombies poden ser assimilades a les hordes d’immigrants que invaeixen les fronteres i que la població percep com a amenaça a la seva pròpia supervivència en períodes de mancances materials. Aixi mateix són exemples del desig de transgressió de les normes, de superació dels límits i de les convencions i de la persecució de l’inacceptable, d’allò prohibit: la carn dels altres.    

3).- Són també la darrera actualització del mite romàntic. Símbol de l’autèntica essència individual, confrontat al mite del logos o racionalitat construïda socialment i configuradora de l’ésser en societat, generadora d’individus uniformes (amb els mateixos objectius i les mateixes conductes). Els zombies son la reacció contra l’ordre i la jerarquia imperants i van a la recerca de la llibertat autèntica davant la inadaptació a una societat que es percep com a falsa i corrupta (és la hipòtesi més defensada per l’acadèmic autor de l’estudi).

A partir d’aquestes premisses els guionistes de “The Walking Dead” creen nuclis socials reduïts, blindats i sempre en alerta, dins dels quals els individus no només es defensaran dels zombies, la seva màxima amenaça, sinó també de tots aquells iguals que posin en perill la seva supervivència com a grup, bé perquè manifestin símptomes de feblesa o be perquè intentin manipular els garants de la força (que esdevenen els líders i símbols del nou ordre social). La socialització i normalització de la violència crea individus psicòpates que mostraran constantment com de difícil és caminar sobre la corda fluixa entre les conductes que es poden o no tolerar en el si de l’organització social.


Després d’hora i mitja d’exposició, congelades però bastant satisfetes, baixem al vermut literari al qual som convidades de la mà de l’Associació dels Relataires en Català. ...

Gelant-nos de fred, però amb una copa de vi a les mans i unes tapes d’aperitiu; ens quedem a gaudir dels microrelats de fantasia de la Mercè Bagaria i d’en Jordi Masó. Potser millor que resumir l’acte val més passar-vos els enllaços als seus blocs respectius i així podreu gaudir de la Bona Confitura (ja se sap “En el pot petit ...) amb un relat d’en Jordi sota el títol “Esquarterament”  http://la-bona-confitura.blogspot.com.es/2014/12/esquarterament-un-microrelat-de-jordi.html  i de d’un altre relat, ara de la Mercè, sota el titol de “L’esquerda” http://la-bona-confitura.blogspot.com.es/2012/09/lesquerda-un-microrelat-de-merce-bagaria.html

Qui feia de presentador de l’acte és en Sergi G. Oset, ell també escriu microrelats, encara que en aquest vermut literàri no va llegir-ne cap. Per si voleu conèixer la seva faceta literària: http://la-bona-confitura.blogspot.com.es/2013/03/un-dia-les-carreres-un-microrelat-de.html

Cap a les 4 de la tarda tornem a la biblioteca disposades a tremolar de fred una estona més mentre descobrim l’abast completissim del pensador, poeta, assagista, novel·lista, columnista i dramaturg (no recordo si hi és tot), en definitiva, de l’escriptor Manuel de Pedrolo, en un acte que inaugura la seva filla i que titula “Radicalment la Llibertat” (en homenatge als 40 anys de la publicació de l’obra més reconeguda, “El Mecanoscrit del Segon Origen”). 


 Ella i el ponent Josep Poveda ens acosten a la figura excepcional de l’escriptor que va aconseguir renom i reconeixement internacional amb la producció d’un conjunt de 120 obres literàries dels gèneres més diversos (més un recull d’uns 300 contes), un home compromès amb el seu temps, que denuncià la repressió política mitjançant la crònica social, que va transgredir la moralitat imperant amb la manifestació del seu pensament i que fins i tot s’atreveix a donar visibilitat i a tractar obertament temes tabús a l’època franquista com eren l’homosexualitat i l’alliberament de la dona.

Un acte emotiu que reivindica l’autor com a perseguidor incansable de la justícia i de la llibertat (personal, col·lectiva i de país) mitjançant la seva obra, i que acaba per transmetre’ns la decepció que va viure finalment, quan s’adonà que la rebel·lió constant mitjançant la paraula no va acabar assolint el poder alliberador que ell li havia volgut atribuir.
   
Deixem un enllaç a la pàgina de la seva biografia i prolífica obra indicant-vos que, dins el gènere CI-FI, la seva filla ens han recomanat efusivament la novel·la “Succés Simultani” (no tan coneguda com el Mecanoscrit).

La Júlia volia que li pintessin la cara de zombie, però finalment se’n va desdir. Això sí, va comprar-se un llapis-vampiresa força divertit a l’Àgora, l’espai on s’agrupaven petites editorials del gènere, il·lustradors i venedors de tota mena d’estris.  Què voleu un coixí pel sofà amb l’anagrama dels Lannister? Allí el trobareu. 


Passejant per Montcada, tornarem a l’hotel on tenia lloc la MirCon i, per a fer temps, ens varem apuntar a una xerrada sota el provocatiu titol de “Per què els polítics NO han de llegir ciència ficció?” Però a banda de reconeixer que el gènere és el més polític de tots, que només la novel.la políciaca se li acosta per la vessant social, el ponent no ens va aportar res nou. Riure, això si, ho vàrem fer i de gust imaginant-nos la mena de novel.les que podrien agradar als nostres actuals governants. No els hi donem idees ....


Vàrem entrar, a mitja conferència, a la sala del costat on la Marian Womack http://es.wikipedia.org/wiki/Marian_Womack , la Nina Allan http://www.ninaallan.co.uk/ i la Karin Tidbeck http://karintidbeck.com/ i en Luis Sucasas http://2014.celsius232.es/angel-luis-sucasas/ parlaven del “New Weird” que traduiria com “El nou estrany” ; o sigui la nova manera d’escriure gènere fantàstic i de terror. El que em va quedar clar de la xerrada va ser una frase de la Nina Allan contestant a una pregunta del públic “H.P. Lovercraft va aportar molt al gènere, però ja es hora d’avançar cap a nous camins”.  


A la foto, la Syra prenent notes. 

I ara sí, la presentació del número monogràfic sobre “Steampunk” de la revista “Calabazas en el trastero”. Primer, que no hi ha qui s’aclari amb les etiquetes: steamgoth, fosco, steampunk, dieselpunk ... i me’n deixo més al tinter. La millor proposta de definició, la d’en Miguel Puente a aquest enllaç http://sacodehuesos.com/calabazas-en-el-trastero/la-biblioteca-fosca

Per dir-ho en quatre ratlles i des de la perspectiva d’una persona que a penes ha posat el cap en el gènere: el  terror està en revisió que no vol dir crisi ,perquè tothom està molt actiu escrivint i publicant. Es tracta d’obrir nous camins, de transgredir els límits canònics del gènere.  Un exemple el podeu trobar als temes de la revista “Calabazas en el trastero”; sí que trobareu  “Entierros –nº1”, “Supersticiones – nº13” o “Catástrofes naturales – nº10”; però també hi ha números monogràfics dedicats al “Fútbol- nº15” o a les “Empresas- nº11”. Temes d’allò més terrorífics ¿oi?

La presentació va tenir lloc en un entorn fred (una sala de convencions d’hotel) però íntim (érem vuit persones contant els dos ponents). El  públic era d’allò més selecte, sobretot varis escriptors joves que ja han participat en el projecte de la revista “Calabazas en el trastero”.  Aquí voldria fer esment que la revista es oberta a tothom que escriu terror en castellà, que cada número té un tema monogràfic –el proper és “Máscaras”- i que és un lloc immillorable per a donar-se a conèixer com escriptor/a o per a conèixer les veus emergents del gènere. La mostra: en Óscar Navas i el seu relat.  Passeu i llegiu! Compreu-ne un exemplar! http://sacodehuesos.com/calabazas-en-el-trastero/steampunk





Comentaris

Entrades populars