La Care Santos presenta la seva última novel·la a Mataró





El passat 28 de juny la Care Santos va presentar la seva última novel·la Desig de xocolata la llibreria Maresme de Mataró. Hi havia futbol però bo i així un bon grapat de Mataronins no ens vam voler perdre l'ocasió. La Pili González-Agàpito presentant la Care Santos: una festa literària.

Va començar la Pili explicant com podem arribar a conèixer l’Història, amb majúscules, a través de petites històries. En el cas de la novel·la de la Care, la atzarosa vida d'un objecte, una xocolatera, serveix de fil conductor per fer un recorregut per tres segles d'història. Des del present anem cap al passat fins al segle XVIII i  a través de la vida de tres dones singulars podem observar la evolució social i tecnològica, els canvis de mentalitat i de manera de viure, tot això sempre amb l'aroma de la xocolata de rerefons.


La Pili no només va parlar del nou llibre de la Care. Ens va parlar també de l'autora, de les seves arrels familiars i ens va donar claus importants per entendre la seva obra. Les històries de l'avia Teresa, amb el seu origen burgés i la seva enorme capacitat per tirar endavant els més variats projectes —va ser la inventora dels "cupons de la Moreneta", una tècnica comercial que avui dia fa servir fins i tot La Vanguardia— ens van permetre albirar d'on surten l'energia i la gran capacitat creativa de la Care.

Finalment, la Pili ens va donar sàvies instruccions per assaborir la novel·la xicra a xicra. Amb mà destra —hauria de dir amb ploma destra, doncs fent-ho va posar de manifest la seva habilitat com a escriptora—, la nostra estimada lletrícola va parlar sobre les millor condicions per "assaborir" la novel·la de la Care i la xocolata. Amb permís de l'autora, m'atreveixo a copiar-les literalment perquè realment poden ajudar a fer molt agradable la lectura de la novel·la.

Bé, dipositeu amb molt de compte la xocolatera a la taula, al costat de la tassa i el llibre. Abans de servir la xocolata i obrir el llibre, llegiu bé les instruccions:

 Mantingueu la xocolata entre 15ºC o 17ºC.
És la temperatura ideal per llegir la novel·la
Poseu-la  lluny de les fonts de calor.
Llegir la novel·la al sol no convé.
És  molt sensible a les olors, per tant l'heu de col·locar lluny dels aliments que en desprenguin.
Llegiu-la en un lloc que no us contamini el soroll/ i les olors.
Si manteniu la xocolata a la nevera, es pot tornar un pèl blanquinosa i endurir-se una mica, però en cap cas es farà malbé.
No guardeu la novel·la massa temps a la prestatgeria es pot empolsegar, encara que no es farà malbé.
Un cop obert l’embolcall assegureu-vos que quan guardeu la rajola el paper de plata cobreix bé tota la superfície.
Si podeu aturar-vos de llegir la novel·la, assegureu-vos que poseu bé el punt, assenyalant correctament la pàgina en que heu acabat.

Combinar xocolata i literatura no és només un plaer, té un munt d'efectes beneficiosos per la vostra salut: Llegir i menjar xocolata provoca calma i benestar, millora l'humor, el funcionament del sistema immunitari i la imaginació, coses, totes elles, molt necessàries per escriure bé. Moltes gràcies, Pili.

De les paraules de la Care conservo sobre tot una poderosa imatge: Una nena de 12 anys jeu en un immens llit de caoba, un llit que necessita d'una petita escala per pujar-hi, perquè, com el de la princesa del pèsol, té al menys tres o quatre matalassos. La nena s'acaba de despertar i la seva àvia, que sap que les nenes burgeses no s'han de llevar aviat, li ha portat els "manguitos" i la "mañanita" perquè pugui llegir al llit còmodament i sense passar fred. La nena no ho sap però està aprenent a ser escriptora. Les lliçons sobre bona literatura, en aquest cas oral, continuen al llarg del dia. Mentre van a fer encàrrecs amunt i avall de la ciutat, la iaia li va explicant a la nena la vida i miracles de qui es troben pel carrer. De tornada a casa, L'àvia li explica contes. De marcians i de fantasmes, sobre tot. Perquè l'àvia, diu la Care, també era escriptora sense saber-ho i li va ensenyar la diferència entre explicar una història i explicar-la bé.


Llegint la novel·la un té clar que l'autora mataronina va aprendre bé aquesta lliçó. Desig de Xocolata és una novel·la molt ben estructurada. Tres històries unides per una xocolatera de porcellana. Tres segles: divuit, dinou i vint/començaments del vint-i-u i tres registres narratius perfectament adequats en to i en llenguatge a la seva corresponent època. Tota una fita literària. I és que la Care petita absorbia la literatura de l'àvia de manera gairebé instintiva, però la Care escriptora adulta treballa la literatura amb consciència i amb perícia, modelant, organitzant, buscant l'estil més correcte, la paraula més efectiva. per ella, la forma és important i abans de començar a escriure, pensa la forma que li vol donar. «És com cuinar», va dir, «Abans has de pensar en els ingredients».


 Moltes gràcies a tu també, Care per el plaer que ens ha proporcionat o ens proporcionarà la lectura de Desig de xocolata i per la lliçò de literatura.


            

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars