Reunió d'escriptores en el "Mico borratxo" de Mataró

Hola Lletrícoles,

Encetem una nova secció que titularem "Cròniques del mico borratxo", en la que explicarem les vicissituds de les escriptores i escriptors de la comarca que passen pel mico borratxo en busca d' inspiració.

El 15 de desembre de 2011 un grup de valentes ex alumnes del taller d'escriptura creativa (1er trimestre 2011-12) es van trobar a la cerveseria el mico embriagat per recollir apunts i intercanviar idees literaries. Al final l'única cosa que es va intercanviar va ser la cervesa, però va valdre la pena igualment.

La Heidi, primera per la esquerra, va venir acompanyada per una amiga escriptora basca, Ainoa (al mig), que va compartir l'esbojarrada nit amb nosaltres. Al final de la nit, segurament producte del vapors de la cervesa ens va prometre una col·laboració per la primera revista de 2012. Això sí, en basc. Ens va dir el títol li tot: "Con dos cojones, ahívalahostia joder", o alguna cosa semblant. Ainoa, l'esperem en candeletes.

La Júlia ens va delectar amb un poema de Nadal reivindicatiu, que us posem tot seguit per compartir-lo amb tots vosaltres. A la foto la veieu intentant llegir-lo mentre nosaltres ens partíem el pit de riure.

UN PESSEBRE EN CRISI

Guaita que ja vénen Josep i Maria pel camí,

Ella a dalt d’una burra a puntet de parir.

Veuen un pessebre molt vellet i florit,

I s’hi instal·len com poden a passar la nit.

Xarrampim, xarrampim, xarrampía,

Xarrampim, xarrampim, xarrampó,

Xarrampim que Josep i Maria remenen en l’abocador

Els pastorets ja s’acosten cansadets de complir.

Troben ocupada la seva establia,

I romanen alerta, atent el vigia,

En sentir de l’infant els plors i de la mare els crits.

Si un pastor li porta ovelles, l’altre els hi muny les mamelles,

S’ha de col·lectivitzar! van remugant dues velles

Indignats acampen al ras, davant el portal,

Sense saber d’on ve aquell estel errant.

Fan foc i esperen, pacients,

En l’horitzó ja es divisen els Reis de l’Orient.

Caga tió, no caguis torrons,

Caga arengades, que encara que massa salades,

Atipen bé tots els racons.

Els patges avisen: pel camí ens han robat,

Eren uns banquers que amb l’or han especulat.

Només portem mirra i bons del Tresor,

I el nostre reconeixement, des de dins del cor.

Si n’hi ha uns pastorets, refredadets, refredadets,

sense la pell ni la samarra, embargats fins a la botifarra

Uns mossos s’acosten en cotxe oficial,

Volen fer fora tothom del portal.

No pagueu la hipoteca, sortiu del Raval,

Aquí només volem famílies com cal.

Joia en el món, Jesús és nat!

I mentre el seu pare és desnonat

Ara ve Nadal, matarem el gall,

Ni mu a la tia Merkel o li fotrà un bon retall!

Què li darem al noi de la mare,

Què li darem que li sàpiga bo,

El carnet del barça i una bona calça,

Panses i figues i per a ella el porró.

Quan el desembre congelat, confús es retiri,

Desitjarem tots i totes plegades,

Que no ens constrenyin amb més retallades

I que la “prima” deixi de ser el nostre sant martiri.

A vint-i-cinc de desembre, FUM, FUM, i més FUM !!!!!!!!!!!!!!

Al final de la jornada, i per aclaparadora majoria, es va decidir convertir el mico embriagat en centre de reunions de Planeta Lletra.

Hip! Perdó. Iepa!